T3

C,Q i QU

Diftong: q+u quatre

No diftong: c+u   cua, evacuat

O/U

Estoig, retolador, muntanya, tipus...

Boca, boqueta, bucal

doble, doblar, duplicar

home, homenet, humà

jove, joventut, juvenil

món, rodamón, mundial

B/V

B/P---- MB

sap: saber

llop: lloba

rep: reptor

U/V----NV

Blau: blavor

neu: nevada

FALSOS DERIVATS

lliure---llibertat

moure---mòbil

calb---calvície

cervell---cerebral

SIGNIFICATS DIFERENTS

Ball: baile/ vall: valle

Bell: bello/ vell: viejo

Bena: benda/ vena: sangre

Beure: beber/ veure: mirar

Bota: bots/ votar: eleccions

Baca: cotxe/ vaca: animal

B/P      G/C       D/T

Club, llop, encàrrec, càstig, ràpid, sort...

P,T,C

Després de vocal o diftong tònic: pop, llop, cap, set, salut, prat, abric, plec,foc...

Després de la vocal àtona o consonant si apareix en derivats: llamp---llampec, serp---serpent

Excepcions! Adob, carib, club, tub, fred, sud, Alfred, David, mag , zig- zag i buldog

B,D,G

Després de vocal àtona i consonant si apareix en els derivats: verb---verbal, verd---verdet, càstig---castigar

Excepcions! ànec---aneguet, càrrec---carregar, fàstic---fastiguejar

ATENCIÓ!

-         Paraules acabades en –etud i –itud (sol·licitud, quetud...)

-         Acabades en –log i –leg (psicòleg, pedagog...)

-         Gerundis –nt (caminant, escoltant, responent...)

-         1ª persona del singular del present d’indicatiu (entenc, tinc, desprenc, venc...)

-          

T2

ACCENTUACIÓ

À/ ÈÉ/ Í/ ÒÓ/ Ú

Agudes

Acaben en vocal, as/es/ is/ os/ us , en i in

Quan acaben en i, is, in i us i esta vocal forma part del diftong, no s’accentuen:

·        parleu

·        remei

Planes

S’accentuen les acabades en diftong o diftong + s

·        cantàveu

·        còncaus

Esdruíxoles

Els adverbis en –ment s’accentuen si porta accent l’adjectiu de qual provenen

·        distretament

·        únicament

Hi ha paraules masculines planes que es transformen en esdrúixoles quan es passen a femení

·        contrari/ contrària

·        depilatori/ depilatòria

·        satisfactori/ satisfactòria ( totes obertes)

pólvora, església, fórmula, tómbola

època, sèrie, València (excepcions)

DIFTONG

Es pronuncien en una mateixa síl·laba.

I o U entre dues vocals passen a formar part de la síl·laba següent

·        jo-ia

·        jo-ie

·        ba-ie-ta

·        be-uen

DIÈRESI

Trenca el diftong. No es pot escriure accent gràfic

su/ï/sa                   beneït

pa/ï/sos                 cafeïna

ve/ ï / na                veïna

destribu/ï/ des (pronuncia destacada)

participi de tercera conjugació: distribuït, reduïts...

No dièresi

-         Paraules que poden dur accent

-         Acabades en –isme, -ista, -um i –us

-         Compostos amb anti, co, contra, re, radio, semi i tele

-         Futur, infinitiu, gerundi i condicional dels verbs de la tercera conjugació ( -ir)

Atenció! normalmet porten dièresi els derivats d’una paraula que tinga I o U tòniques

·        Trair/ traïdor

·        país/ països

·        Lluís/ Lluïsos

L’ACCENT DIACRÍTIC

·        bé: riqueses

·        bóta: per al vi

·        Déu: divinitat

·        dóna: donar

·        és: verb ser

·        mà: mano

·        més: más

·        mèu: maullido

·        mòlt: part de moldre

·        món: mundo

·        móra: fruit

·        nét: de iaio

·        ós: animal

·        pèl: cabell

·        què: interrogativa i relatiu

·        rés: plegaria

·        sé: saber

·        sí: afirmació

·        sóc: del verb ser

·        sól: terra

·        són: del verb ser

·        té: del verb tindre

·        ús: uso

·        véns: del verb vindre

·        vénen: del verb vindre

·        vós: tractament

T1. Entrem en matèria

MAJÚSCULES

-         Noms de ciutats i països, però no les persones que provenen d’aquells llocs:València/ valencià

-         Muntanyes i rius :Aitana, Túria, Mediterrani...

-         Abreviació dels punts cardinals, però no els puts cardinals:N. / nord

MINÚSCULES

-         Els dies de la setmana, mesos i estacions de l’any: dijous, febrer, estiu...

APÒSTROF

-Article + voc/h

Els masculins s’apostrofen sempre, però els femenins no s’apostrofen quan van davant de I o U àtones ( o hi/hu): l’ànima, la història, la universitat

-D’: d’un, d’humor, d’hora

-Em, et, el, la, es, en + verbs: la implanten (àtona), m’alça

- Darrere del verb: moure’s, acaba’l, se’n anirà (es talla en la vocal, el més a la dreta possible)

-Pronoms combinats: me+el= me’l / me+els = me’ls / te + el= te’l / te+els= te’ls/ se+ en= se’n / se + ens= se’ns

NO APOSTROFEM

-         Casos de A privativa: la anormalitat, la asimetria

-         No vocàliques: la iaia /y/, el iogurt, el iode

-         Noms de les lletres: la f, la a

-         La ira, la una, la host

-         Aspiració: el hall

LA CONTRACCIÓ

al/als: a +el/s

pel/ pels: per +el/els

del/ dels: de + el/s

cal/cals : ca + el/s

EL no es contrau quan la paraula següent comença per vocal o H, sinó que l’apostrofem: a l’aeroport, per l’home, de l’hort, ca l’alcalde